La nit més llarga de l'any ens recorda que de la foscor neix allò nou i que un període de descans i renovació és essencial en el cicle de la vida.
L'hivern, època de recolliment, de quietud, d'abraçar la foscor...
En el buit i en la mort hi ha la llavor del renaixement. En la comprensió cíclica de la vida i la mort entendrem que en la desintegració i la descomposició es germina la Renovació, la Saviesa i la Visió.
L'Hivern és el moment de la introspecció, les energies reposen dins la Terra. És temps per al descans i per la connexió amb allò més profund en nosaltres, el lloc on les visions creatives es gesten.
Es cultivarà el do del silenci i de l'escolta.
El ritual de pas és la mort i els temps són la transició, la pèrdua i l'envelliment. A partir d'ara, poc a poc, la llum retorna i els dies són cada vegada més llargs. És una època per retrobar i expressar la nostra pròpia identitat.
(adaptació de textos de Sophia Style)
Témpores d'hivern: 17, 19 i 20 de desembre, preveuen la tendència pels mesos de gener, febrer i març respectivament.
